Muricec, ratpenat, ratapinyada…

Com en dieu, d’aquest mamífer amb ales que pot volar en la foscor? Diria que és un dels animals que, en català, rep més noms.

En alguns indrets del bloc occidental del domini lingüístic català es diu muricec (també musserec o burissec), una paraula que ve del llatí mure-caecu, mūs-mūris, ‘rata’, i caecus, ‘cec’. De fet, en castellà es diu murciélago (o murciégalo), i té la mateixa etimologia: mur, ‘rata’, i caeculus, ‘cegueta’. Una denominació impròpia, perquè aquest mamífer no és cec del tot.
En d’altres indrets, com per exemple en el dialecte central i a les Balears, en diuen ratapinyada (escrit tot junt) o ratpenat (escrit també tot junt). També ve del llatí pinnatus o pennata, que vol dir ‘proveït de plomes’ i, per ampliació del seu significat, ‘alat’.
Així, per designar aquest animaló, els uns es van decantar per rata cega i els altres per rata amb ales, dues denominacions ben poètiques si tenim en compte que és una bestiola poc agraciada.
Altres paraules sinònimes són esmoriac, esmuriac, muriac, que es diu cap a Vic, Tremp…, esvoliac, voliac (deformació de muricec, per analogia de volar), que es diu cap a la Seu d’Urgell, Sort, Organyà… i volicec (de muricec per analogia de volar), que es diu a les Borges Blanques. De fet el meu pare, que era del Soleràs, quan se’ns adreçava afectuosament, ens deia volicecs.
Totes aquestes variants les trobem documentades al diccionari d’Alcover Moll.