Saps cordar-te les calces?

Imatge

Potser per a algú, aquesta frase no té gaire sentit, però hem de saber que les ‘calces’ no sempre han estat la peça de roba interior femenina. Fa segles era la manera habitual d’anomenar els pantalons. I encara avui en dia hi ha qui diu que va amb calça curta quan va amb pantalons curts.

calces

PANTALONS (o calces) del segle XVIII

I doncs, com en deien de la roba interior femenina? Bragues.

Braga

BRAGUES de la primera meitat del s. XV. Retaule de Sant Vicenç, de Bernat Martorell, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

 

En català tenim diverses frases fetes amb la paraula ‘calces’ referida als pantalons:

Cordar-se bé les calces vol dir ‘agafar pit, preparar-se amb fermesa’. El que vulgui tractar amb aquest home, ja cal que es cordi bé les calces, perquè haurà de suportar moltes incomoditats.

Saber-se cordar les calces vol dir ‘saber-se governar sense ajut d’altres’. Jo sola em sé cordar les calces, no cal que vingui ningú a donar-me consells.

Portar les calces, normalment la dona, vol dir ‘dominar el marit’. De fet, també existeix una frase feta que diu ‘portar els pantalons’ i que vol dir ‘manar, tenir l’autoritat a casa, especialment si és la dona qui mana’. En aquella casa és la dona qui porta les calces (o els pantalons).

Ésser un calces vol dir ser un home dominat per la muller. De fet, tenim la paraula calçasses per referir-nos a aquest tipus d’homes.

I encara una altra: posar-se les calces d’algú, que vol dir fer-li fer a algú el que un vol.

PD: A les Illes, a les Terres de l’Ebre, al sud de la Franja de Ponent i a gran part del País Valencià, de la roba interior femenina en continuen dient bragues, mentre que al bloc oriental en diem calces.

Anuncis

Fullet o follet?

Estàndard

Sabeu quina diferència hi ha entre els elements d’aquestes dues fotografies?

fullet

duende6

Només una lletra!

En la primera fotografia veiem fullets, mentre que en la segona veiem un follet.

El fullet és un full petit. Si es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable; si està doblegat en dues parts també el podem anomenar díptic i si ho està en tres parts (com els de la fotografia) també en podem dir tríptic.

Un follet és l’esperit més aviat entremaliat, imaginat per la superstició popular, que habita certes cases, turmenta la gent durant el son, canvia coses de lloc, etc.

O sigui que podríem dir que un fullet té follets dibuixats, o que els follets han fet desaparèixer els fullets!

Aprofito també per comentar la paraula fulletó. Es tracta d’un fragment d’un text literari, habitualment una novel·la, publicat en un diari o en una revista. Per exemple, La Veu de Catalunya, un antic diari de Barcelona, va publicar de fulletó l’obra La família dels Garrigues. Un fulletó també pot ser una telenovel·la molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic (i no un culebrot, paraula que no existeix!).

Així doncs, és incorrecte utilitzar fulletó per referir-nos al full petit.

Muricec, ratpenat, ratapinyada…

Estàndard

Com en dieu, d’aquest mamífer amb ales que pot volar en la foscor? Diria que és un dels animals que, en català, rep més noms.

Little brown bat

En alguns indrets del bloc occidental del domini lingüístic català es diu muricec (també musserec o burissec), una paraula que ve del llatí mure-caecu, mūs-mūris, ‘rata’, i caecus, ‘cec’. De fet, en castellà es diu murciélago (o murciégalo), i té la mateixa etimologia: mur, ‘rata’, i caeculus, ‘cegueta’. Una denominació impròpia, perquè aquest mamífer no és cec del tot.
En d’altres indrets, com per exemple en el dialecte central i a les Balears, en diuen ratapinyada (escrit tot junt) o ratpenat (escrit també tot junt). També ve del llatí pinnatus o pennata, que vol dir ‘proveït de plomes’ i, per ampliació del seu significat, ‘alat’.
Així, per designar aquest animaló, els uns es van decantar per rata cega i els altres per rata amb ales, dues denominacions ben poètiques si tenim en compte que és una bestiola poc agraciada.
Altres paraules sinònimes són esmoriac, esmuriac, muriac, que es diu cap a Vic, Tremp…, esvoliac, voliac (deformació de muricec, per analogia de volar), que es diu cap a la Seu d’Urgell, Sort, Organyà… i volicec (de muricec per analogia de volar), que es diu a les Borges Blanques. De fet el meu pare, que era del Soleràs, quan se’ns adreçava afectuosament, ens deia volicecs.
Totes aquestes variants les trobem documentades al diccionari d’Alcover Moll.